Xerrada amb Assumpta Montellà, autora del llibre " La maternitat d'Elna"

Assumpta Montellà és una escriptora i investigadora sobre els exiliats, ens parla de la seva recol·lecta d'informació i de quina manera la recull i com s'emociona.
Assumpta visita exiliats als hospitals, clíniques, bars de poble, amb la seva gravadora i juga amb ells a les cartes, com a les pel.licules antigues d'aquesta, manera els hi extreu informació.
Costava molt que treguessin infirmació perquè l'historia dels exiliats del 39 era molt recent , i va ser una gran catàstrofe per molta gent. Quan va començar a tenir confiança amb la gent i li explicaven aquelles coses, tant cruels: les dones no tenien lloc on parir -una dona li va dir: que escalfaven els nadons a la sorra i nomes van sobreviure el 95% si no morien tots al cap de 15 dies a la platja mateix d'Argelers.
És va fixar que els ancians guardaven els records dintre de caixes de sabates , i va veure un curiós "xiulet" fet de canyes i va preguntar que era , la dona no li va respondre, no va voler-la pressionar, al cap d'uns mesos en va veure un altre i tampoc li van contestar , però en va veure un tercer, a aquesta dona li tenia mes confiança i li va contestar que era una mena de timbre que els hi donaven a les dones , per si tenien algun problema , ja que en el camp violaven tant homes com dones i si xiulaven els venien a socórrer, va explicar que la seva mare es prostituïa , per aconseguir medicines per al seu germà , ...
També explicaven que per menjar només el hi donaven un tros de pa sec, però que desprès va començar a millorar , llenties i bacallà Salat , aigua tampoc en tenien , van intentar demanar-ne, però, van ser tant cruels que els i van posar les bombes d'aigua al costat del mar i l'aigua sortia salada, la gent va acabar amb diarrees i mal estar.
Assumpta l'any 2002 va assistir a una reunió on va sentir a una dona molt eixelebrada com explicava que una amiga seva havia parit al camp d'Argelers i que ella mateixa hi va estar embarassada . La seva amiga és va suïcidar ,mar endins, al veure el seu fill mort.
Ella va tenir sort , per allà va aparèixer una dona Suïssa que es deia Elisabeth Eiburg que la va ajudar a sortir d'allà i van crear la maternitat d'Elna, van recollir un grup de dones en estat , i de una casa vella van crear un palau per elles.
Podien menjar, cosir, netejar, es repartien les feines..i així durant un temps fins que el nen cresques i s'alimentes. Elisabeth va salvar 572 vides i va alegrar moltes cares.
Assumpta és va retrobar amb ella el 2005 i li va ensenyar totes les fotografies de cada nen nascut a la maternitat d'Elna. Diu que és una persona seca que guarda les distancies potser encara te por .
Però te un cor immens per tot el que va fer , i tot el que li podia haver passat a aquelles dones.

Creiem que hi ha dues histories , la historia que surt habitualment en els llibres, que expliquen batalles, raons, causes, etc,. I l'altre historia , "la historia real" que és la la suma de les petites histories de cada persona. Les seves alegries i tristeses , els seus desitjos, i les seves frustracions. Perquè realment la gent normal es la que pateix més. I encara que sembli impossible fets com aquests que no haurien de passar mai més surten sovint a les noticies. I els dirigents polítics no se'ls veu pas mancats de res.